Cases del poble

El casc antic

Porta de l'antiga torre

Plaça de les eres

Montanyes i explotació de la ramaderia

Paisatge de la Serra Esparreguera

Com es pot vore en les cartes pobles que es publiquen, el primer nom de la Torre d´en Besora fou la Torre de Vinrabí, que junt amb altres pobles formen el territori del Castell de Culla.

El noble Guillem d´Anglesola va fer una donació a un altre Guillem, que donarà nom al poble actual.

Este Guillem de Besora va fer també una donació a la gent que vivia en les immediacions de la seua possessió, de la Torre que ell havia rebut d´Anglesola.

Per les dates dels documents, Guillem de Besora va tindre poc de temps en el seu poder este territori. Els «massovers» entraren en possessió sis anys després. Molt prompte hagueren de canviar el nom de Torre de Vinraví pel de Torre d´en Besora que era el segon senyor de la Torre després de la conquista als moros.

Tot el territori del Castell de Culla era dels l´Anglesola que fou venut per estos a l´Ordre Militar del Temple, l´any 1303.

Així fou com els Templers passaren a ser els senyors del Castell de Culla. Esta Ordre Militar per enveja del rei frances fou disolta.

Els bens dels Templers passaren a una Ordre Militar nova: L´Ordre de Santa Maria de Montesa.

És per això que els nostres pobles junts amb tots els de L´Ordre de Montesa s´anomenen EL MAESTRAT.

A finals del segle XV Benassal va formar una nova Comanda i despres la percepció dels fruits i la justicia civil de la Torre d´en Besora foren entregats al Comanador de Benassal.

Els Besora eren una família catalana que des del segle X consten com a vicaris o “veguers” dels comtes de Besalú. El primer membre conegut d´esta família es Emmenir de Besora (any 981-994). Aquesta família s´extingí al segle XIV.

Guillem de Besora i la seua dona quan feren la donació als pobladors especificaren: donem tot el terme de la Torre de Vinraví als pobladors que allí hi havien o que despres i hauran, de manera que vosaltres i els vostres successors tingueu el dit terme amb les entraes i les eixides, amb totes les seues pertenencies, amb les aigües, herbes, rius, pastos, caça i fustes, és a dir montes i muntanyes amb tots els drets i pertenencies que de qualsevol manera tinguen que pertanyer.

Guardeu el vostre domini, que defensareu i tindreu en la mà els nostres bons usos, lleis i costums, de les cuals no fugirem ni permetrem que fugen. Els habitants de la Torre de Vinrabí no podreu vendre estes heretats als militars en absolut.

El terme municipal de la Torre d´en Besora té al voltant de 12 kilometres quadrats de superfície forestal i el cultiu que predomina és l´ametler, per damunt de les oliveres, i, per últim, la producció de tubèrcles.

Pel que fa a la raderia els veïns s´han decantat majoritàriament per les explotacions de porcí i altres granges avícoles.

La població activa amb que compta este menut municipi és d'uns 200 habitants, dels quals es dediquen a l'agricultura més del 38%, la indústria ocupa prop del 16%, la construcció al 17% i el sector servicis sobrepassa en l'actualitat al 26% dels treballadors.
Els veïns, que més del 27% superen ja els 64 anys, segueixen celebrant les Festes de Gener dedicades a Sant Antoni i Sant Sebastià; en Agost, a San Bertomeu i al Sagrat Cor de Jesús, amb una important participació dels fills del poble que tornen per vacances.

Però hi ha una festa tradicional que no obliden al poble: la romeria a Sant Pau d´Albocàsser, que se celebra a la Pasqua de Pentecostés. Es complix amb l'antiga tradició de la romeria a peu fins a l´ermitori i després de complir amb els actes religiosos s´organitza un menjar popular. La rondalla del poble s'encarrega també d´acompanyar amb els seus càntics a tota la gent allí present en aquest dia tan assenyalat.

El municipi de la Torre d´en Besora pertany a una de les dues comarques que formen el MAESTRAT, i que s´anomena L´Alt Maestrat.

Es troba situat en la zona central de la comarca, que es una de les més septentrionals del País Valencià, i està envoltada pràcticament pel terme de Culla.

El terme de la Torre d´en Besora està situat en la part plana de la comarca de L´Alt Maestrat. Tot i que les zones muntanyoses s´eleven als 1082 metres d´altitut (El Morral Blanc que és el punt més elevat), les planes i valls s´estenen entre els 500 i 700 metres per damunt del nivell del mar.

La formació muntanyosa més important és la Serra Esparreguera.

L´església parroquial que té visibles algunes mostres arquitectòniques del temple primitiu del segle XVI, el qual es va acabar de construir ja començat el segle XVIII, com reflexa la inscripció de 1702 en la porta de mig punt.